Quan sent que quelcom no funciona bé em pregunto si s’ha seguit el procés just: objectius clars, participació i explicació. Les persones confiem i col·laborem més unes amb altres si sentim que som tractades amb justícia. El procés just m’ajuda a valorar si les decisions preses segueixen els principis restauratius.

Les petites reunions permeten als alumnes mediadors gestionar amb autonomia i amb una estructura clara els conflictes que es presenten utilitzant el diàleg restauratiu, això potencia la responsabilitat i facilita la presa de decisions de les persones que hi participen per tal de garantir una resolució pacífica.

Entenc l’escolta com una de les millors maneres que tenim per cuidar les persones. Quan puc escoltar l’altre amb empatia, quan puc comprendre’l profundament i mostrar-li interès autèntic, facilit que visqui amb més calma i confiança el conflicte i la dificultat. Viure amb aquesta actitud esdevé aleshores necessitat i compromís.

Les pràctiques restauratives volen fer incidència de manera intencional, estructurada i proactiva sobre la convivència. Des del meu punt de vista, són una estratègia o conjunt de pràctiques, per a conrear-la en positiu. En conjunt, les pràctiques restauratives m’han fet comprendre i complementar la meva visió sobre l’educació emocional.

La reunió restaurativa és una eina molt potent! Ajuda els alumnes a desenvolupar l’empatia, a responsabilitzar-se dels seus actes i a reparar el mal causat. Facilitar una reunió em pot crear tensió però sempre em fa sentir bé i em recorda que, en aquest món, necessitam més confiança, empatia i amor.

L’escolta activa m’ha ajudat a poder millorar la meva relació amb les persones que m’envolten. El fet d’estar amb qui em xerra i regalar-li temps, ens ajuda a connectar i, el més important, fa que l’altre pugui organitzar els seus pensaments i trobar possibles solucions.

La finestra de la disciplina social o de la participació em recorda la importància que cadascú faci la seva part. Fer les coses AMB els altres: cadascú es fa responsable dels seus actes, rebent el suport que necessita però fent tot el que pugui de manera autònoma i solidària.

El treball amb les expressions afectives ens serveix per autoconèixer-nos i reflexionar sobre les diferents maneres de comunicar-nos. Aquestes expressions ens faciliten i obren les portes a dir allò que necessitem amb respecte i, per tant, ens ajuden a millorar les relacions en els diferents àmbits: familiar, personal i escolar.

Sé que els cercles de diàleg serveixen per crear comunitat, enfortir vincles, compartir necessitats,… però quan realment t’adones que funcionen és quan un dia entres a classe i, pel que sigui, no tens temps de fer-ne i tots els infants alhora et demanen: «Avui no fem el cercle?»

La conversa restaurativa em permet comunicar-me amb les persones acostant-me als fets amb franquesa, amb la força i la seguretat de seguir sent acceptada, de seguir pertanyent a la comunitat encara que els meus actes hagin pogut fer mal. També m’obre la porta al sentiment de l’altre i al meu.

Cada vegada estic comprovant que el funcionament dels cercles sorprèn molt positivament el professorat, pel fet que grups molt diversos d’alumnes demostren una capacitat de desenvolupar actituds d’escolta, d’empatia i de participació «impensables»  i que persones «considerades» poc participatives o poc respectuoses canvien de forma molt significativa.

Amb les expressions afectives s’estableix una relació enriquidora entre el professorat, l’alumnat i ambdós, basada en la confiança i responsabilitat compartida. El docent substitueix els judicis per expressions que inclouen el que observa, sent, necessita i demana. Aquesta manera de fer ha millorat la cultura i la convivència del centre.