El treball amb les expressions afectives ens serveix per autoconèixer-nos i reflexionar sobre les diferents maneres de comunicar-nos. Aquestes expressions ens faciliten i obren les portes a dir allò que necessitem amb respecte i, per tant, ens ajuden a millorar les relacions en els diferents àmbits: familiar, personal i escolar.

Sé que els cercles de diàleg serveixen per crear comunitat, enfortir vincles, compartir necessitats,… però quan realment t’adones que funcionen és quan un dia entres a classe i, pel que sigui, no tens temps de fer-ne i tots els infants alhora et demanen: “Avui no fem el cercle?”

La conversa restaurativa em permet comunicar-me amb les persones acostant-me als fets amb franquesa, amb la força i la seguretat de seguir sent acceptada, de seguir pertanyent a la comunitat encara que els meus actes hagin pogut fer mal. També m’obre la porta al sentiment de l’altre i al meu.

Cada vegada estic comprovant que el funcionament dels cercles sorprèn molt positivament el professorat, pel fet que grups molt diversos d’alumnes demostren una capacitat de desenvolupar actituds d’escolta, d’empatia i de participació “impensables”  i que persones “considerades” poc participatives o poc respectuoses canvien de forma molt significativa.

Amb les expressions afectives s’estableix una relació enriquidora entre el professorat, l’alumnat i ambdós, basada en la confiança i responsabilitat compartida. El docent substitueix els judicis per expressions que inclouen el que observa, sent, necessita i demana. Aquesta manera de fer ha millorat la cultura i la convivència del centre.

La Comunicació no violenta m’ha permès ser més conscient de la meva intenció, del que dic i com ho dic, facilitant la comunicació amb els alumnes; evitant així molts de conflictes per malentesos.