Entenc l’escolta com una de les millors maneres que tenim per cuidar les persones. Quan puc escoltar l’altre amb empatia, quan puc comprendre’l profundament i mostrar-li interès autèntic, facilit que visqui amb més calma i confiança el conflicte i la dificultat. Viure amb aquesta actitud esdevé aleshores necessitat i compromís.

Les pràctiques restauratives volen fer incidència de manera intencional, estructurada i proactiva sobre la convivència. Des del meu punt de vista, són una estratègia o conjunt de pràctiques, per a conrear-la en positiu. En conjunt, les pràctiques restauratives m’han fet comprendre i complementar la meva visió sobre l’educació emocional.

La reunió restaurativa és una eina molt potent! Ajuda els alumnes a desenvolupar l’empatia, a responsabilitzar-se dels seus actes i a reparar el mal causat. Facilitar una reunió em pot crear tensió però sempre em fa sentir bé i em recorda que, en aquest món, necessitam més confiança, empatia i amor.

L’escolta activa m’ha ajudat a poder millorar la meva relació amb les persones que m’envolten. El fet d’estar amb qui em xerra i regalar-li temps, ens ajuda a connectar i, el més important, fa que l’altre pugui organitzar els seus pensaments i trobar possibles solucions.

La finestra de la disciplina social o de la participació em recorda la importància que cadascú faci la seva part. Fer les coses AMB els altres: cadascú es fa responsable dels seus actes, rebent el suport que necessita però fent tot el que pugui de manera autònoma i solidària.

El treball amb les expressions afectives ens serveix per autoconèixer-nos i reflexionar sobre les diferents maneres de comunicar-nos. Aquestes expressions ens faciliten i obren les portes a dir allò que necessitem amb respecte i, per tant, ens ajuden a millorar les relacions en els diferents àmbits: familiar, personal i escolar.

Sé que els cercles de diàleg serveixen per crear comunitat, enfortir vincles, compartir necessitats,… però quan realment t’adones que funcionen és quan un dia entres a classe i, pel que sigui, no tens temps de fer-ne i tots els infants alhora et demanen: “Avui no fem el cercle?”

La conversa restaurativa em permet comunicar-me amb les persones acostant-me als fets amb franquesa, amb la força i la seguretat de seguir sent acceptada, de seguir pertanyent a la comunitat encara que els meus actes hagin pogut fer mal. També m’obre la porta al sentiment de l’altre i al meu.

Cada vegada estic comprovant que el funcionament dels cercles sorprèn molt positivament el professorat, pel fet que grups molt diversos d’alumnes demostren una capacitat de desenvolupar actituds d’escolta, d’empatia i de participació “impensables”  i que persones “considerades” poc participatives o poc respectuoses canvien de forma molt significativa.

Amb les expressions afectives s’estableix una relació enriquidora entre el professorat, l’alumnat i ambdós, basada en la confiança i responsabilitat compartida. El docent substitueix els judicis per expressions que inclouen el que observa, sent, necessita i demana. Aquesta manera de fer ha millorat la cultura i la convivència del centre.