Són una manera de parlar asseguts en cercle, seguint amb unes pautes bàsiques de diàleg. Faciliten les relacions positives dins el grup, augmenten el sentiment de pertinença, ajuden a resoldre els conflictes de manera positiva i milloren les habilitats emocionals i socials dels participants. Així, el grup està més preparat per aprendre,

L’enfocament restauratiu es pot expressar amb 5 principis o idees clau, que sustenten les interaccions quotidianes, no només de cara a resoldre els conflictes sinó també com a base de les relacions interpersonals quotidianes.

Aquests principis són:

1. Percepció personal: cada persona té la seva manera de veure les coses, que cal escoltar
2. Els pensaments influeixen en els sentiments i els dos en el que diem i feim
3. Les nostres accions afecten els que ens envolten
4. Les nostres accions són estratègies per cobrir les nostres necessitats
5. Les persones afectades per una situació són les més adequades per resoldre-la

Les pràctiques restauratives tenen el seu origen en la justícia restaurativa .

Ofereixen eines que permeten prevenir, detectar, gestionar i resoldre les situacions de conflicte o problemes per tal de millorar la convivència i reforçar els vincles afectius entre les persones afectades per aquestes situacions.

Quan alguna ha fet una cosa que ha fet sentir malament d’altres, l’enfocament restauratiu proposa parlar amb ella per tal d’escoltar el seu punt de vista i els sentiments i pensaments en el moment que va actuar. També fa preguntes per ajudar a prendre consciència de com ha afectat l’acció d’altres persones i a ella mateixa i per trobar maneres de reparar el dany causat.

Aquest tipus de conversa cerca la presa de consciència i el compromís, no la mera culpabilització que posa l’altre a la defensiva i no sol facilitar la millora de la relació. no sol dur a res.

Aquesta conversa també es pot tenir amb la persona afectada negativament pels actes d’una altra.

És un cercle que fem quan hi ha hagut algun conflicte, sigui amb tot un grup o entre dues o més persones. Hi participen no només les persones més directament afectades, sinó també altres que d'alguna manera en són part, són la comunitat del conflicte.
Un o més facilitadors s’encarreguen de tenir converses prèvies amb les persones implicades, per tal d’escoltar-les i demanar-los si volen participar en el cercle.
Durant el cercle, qui el facilita fa preguntes als participants i ajuda a crear un espai que fomenta l’escolta profunda per tal que hi hagi comprensió mútua i es puguin formular propostes d’accions que ajudin a reparar els danys, a corregir injustícies o a restaurar relacions trencades.

Escoltar l’altre és una primera passa per dialogar. L’escolta activa i empàtica no només es centra a entendre la literalitat del que l’altre ens diu, sinó també el que hi ha a davall: els sentiments i les necessitats, expressades o no. Escoltar és donar suport a l’altra persona per tal que es pugui expressar i es pugui entendre millor a ella mateixa. Quan ens sentim escoltats, reconeguts i valorats ens obrim a la possibilitat d’escoltar l’altre.

L’enfocament restauratiu propicia una presa de decisions basada en el Procés just. En lloc de merament comunicar les decisions a les persones que les han d’executar o a les que aquestes afectaran, el Procés just proposa parlar-ne amb les persones afectades:

1. explicant els objectius d’allò que es vol fer (objectius clars)
2. oferint informació sobre de quina manera el curs de l’acció servirà per aconseguir els objectius (transparència)
3. escoltant tots els punts de vista, per tal de poder reunir informació que ajudi a prendre la millor decisió possible (participació)

Quan ens impliquen en la presa de decisions, el nostre compromís amb el que s’ha decidit augmenta.

Els missatges en primera persona ens ajuden a responsabilitzar-nos d’allò que observam, sentim i necessitam. Quan ens expressam a base de missatges jo, deixam de banda els judicis i les expressions culpabilitzadores, convidam l’altre a expressar-se de la mateixa manera i obrim la porta a un diàleg que posi en comú sentiments i necessitats, per poder arribar a estratègies d’actuació que ajudin a cobrir les necessitats de les dues persones.

Per altra banda, els missatges tu, assignen a l’altra persona la culpa del nostre malestar, solen generar una resposta simètrica d’atac i no solen afavorir una comprensió mútua ni un diàleg positiu.

La Finestra de la responsabilitat ens mostra diverses maneres d’afrontar les nostres actuacions amb altres persones. És una matriu amb dos eixos: suport i exigència, que dóna lloc a quatre possibles maneres de comportar-nos amb els altres. La resposta més restaurativa és aquella que ofereix suport i a la vegada demana el màxim d’esforç i de responsabilitat a l’altre. És una opció de foment de l’autonomia i la participació, sense deixar de banda el suport que pugui ser necessari. El resultat és un major compromís amb el que es fa. A això li diem fer les coses AMB els altres, no A, PER o SENSE els altres.

És una conversa restaurativa que es té amb les dues persones implicades en un conflicte, reunides per mediar. Té l'objectiu de fomentar una conversa sincera entre les persones que han tingut algun tipus de problema entre elles, parlant del que ha succeït, com s’han sentit i quines estratègies serien adients per trobar una solució.